Una reforma fiscal més justa

Divendres 14 de març la comissió d’experts, a qui el Govern de l’Estat va encarregar un informe sobre la necessitat d’una reforma fiscal a Espanya, va presentar el seu treball final amb més de 270 propostes concretes. Cal recordar que la darrera gran reforma fiscal que es va fer a l’Estat va ser l’any 1977, ja han passat quasi 40 anys.


Probablement, el fet que es plantegi aquesta reforma avui és, sense dubte, degut a la greu crisis que vivim i que estan patint, entre d’altres, les finances públiques. Les dificultats d’assolir l’estabilitat pressupostària necessària per aconseguir una economia sòlida i un enfortiment de l’estat del benestar són enormes. El deute, la baixada d’ingressos i l’augment en despesa social, fan que el control del dèficit sigui difícil d’assolir.

Els Governs de dretes de l’Estat i la Generalitat han basat la seva lluita contra el dèficit en la reducció de la despesa amb retallades indiscriminades als serveis bàsics de l’estat del benestar: salut, educació i serveis socials. Aquesta ha estat la seva recepta per equilibrar les finances públiques. Però lluny d’aconseguir-ho (avui comptem amb més atur i més pobresa que fa 2 anys) en el cas de la Generalitat, a més de retallar la despesa, s’ha augmentat el deute (el 40% del deute actual s’ha generat en els darrers 2 anys) i no s’ha volgut augmentar els ingressos. Ben al contrari, es va eliminar l’impost de successions i ara l’incorporen de manera tèbia.


Per equilibrar les finances públiques calen dues respostes: Una, en la línia de la despesa i, en aquest sentit, apostem per desenvolupar profundes reformes en l’administració per disposar de serveis més eficients. I l’altra, la dels ingressos, és on creiem que hi ha grans oportunitats per avançar ja que comptem amb un sistema impositiu feble, injust que necessita reformes fiscals estructurals de gran calat. Aquí és on creiem que, des d’un punt de vista d’esquerres, cal dedicar els esforços per tal de sortir millor de la crisis.

Estem convençuts que qui està pagant la crisis de manera més accentuada són les classes mitjanes i baixes, és a dir, que l’esforç que s’està fent afecta molt menys les classes benestants. I això és així, en part, degut al nostre sistema fiscal tremendament injust. Aquests són alguns dels motius pels què cal treballar la línia dels ingressos:


a). Pressió fiscal baixa: Espanya es situa a la zona baixa dels països de la UE-27 pel què fa a nivells de pressió fiscal (32’4% front al 40’1% mitjana UE). Cal revisar aquest aspecte, no per pujar impostos linealment, sinó per millorar la recaptació global fent que qui més té pagui més, i que qui no paga ho faci.

b) Fiscalitat desigual: Actualment el 90% de la pressió fiscal recau sobre les classes mitjanes i baixes, i el 10% restant recau en el capital, la riquesa i les societats. Comptem amb una pressió fiscal desigual, tremendament injusta.

És clar que, en aquest sentit, cal un reforma en profunditat però no per pujar impostos als treballadors i treballadores, com dèiem, sinó perquè qui més té pagui més i perquè qui no paga ho faci. Ens referim als grans patrimonis i les grans companyies que, fins avui, són els que tenen capacitat per evadir les seves obligacions tributàries a través de l’enginyeria fiscal (economia d’opció).

Cal un increment de tributació a les rendes de capital, a les transaccions financeres, a les plusvàlues especulatives. I, sobretot, apostar clarament per millorar la tributació directa, per fer-la més justa i progressiva; i no incrementar la indirecta, ja que en impostos com l’IVA, el seu augment castiga clarament el consum i les classes més populars. Amb un país com Espanya on el 70% del què produïm està destinat al consum intern, “matar” el consum només portarà més atur.

c). Evasió i frau fiscal: La recaptació fiscal mitjana de la UE és del 46% mentre que la d’Espanya és de 36%. Segons els tècnics d’hisenda de l’associació GESTHA la quantitat de frau existent a l’estat és de 80.000M€. L’informe de la Comissió Europea “Improving tax governance in EU Membre States: Criteria for successful policies” explica que l’administració tributària espanyola és una de les que menys dotació de recursos humans té a la UE, i una de les que compta amb un major nombre d’economia submergida (a l’entorn del 20%).

En aquest àmbit hi ha un gran camí a recórrer però cal, indubtablement, augmentar els recursos amb els que compta l’Agència tributària per poder desenvolupar bé la seva feina i, sobretot, mantenir-la com un organisme independent sense intromissions de cap tipus.

d). Deduccions fiscals: cal una revisió a fons de les deduccions fiscals que s’estableixen en els impostos, sobretot aquelles referides al capital. A Catalunya, per exemple, 4.384’6M€ són beneficis fiscals que depenen directament de la Generalitat.

Davant d’aquesta situació, només podem plantejar una reforma fiscal més justa, que comporti que pagui més qui més té, més estable i eficient en la gestió dels impostos, i suficient per poder assolir uns nivells d’ingressos que permetin mantenir els serveis públics de qualitat i l’estabilitat de l’economia.


Sembla que la reforma que ha presentat el grup d’experts al Govern de Rajoy no va en aquesta línia. Està clar que hi ha marge per la política. Que hi ha una altra manera de sortir de la crisis.



En Canvi Permanent

( Juli Fernmàndez, Alícia Romero, Núria Parlon, Xavier Sabaté)